Edició i pròleg a cura de Josep Camps i Arbòs

Xuriguera i Parramona; Ramon (Menàrguens, Noguera 1901 - Brageirac, Perigord 1966). Novel·lista, assagista i traductor. Entre 1926 i 1928 dirigí la revista "Lleida". El 1928 es traslladà a París on fou corresponsal de " La Publicitat" i redactà l'obra biogràfica Els exiliats acusen (1930). El 1930 retornà a Lleida com a director del diari " La Jornada". El 1931 s'establí a Barcelona i col·laborà, sobretot, a "Mirador", " La Rambla " i "L'Horitzó". Publicà, seguint el model psicològic, les novel·les Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938) i els contes Espills dormits (1932); els assaigs polítics Casanovas (1933) i La repressió contra els obrers a Catalunya (1937); literaris, L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença (1936); i artístics, Goya, pintor del poble (1937); també traduí Els infants terribles (1934) de Jean Cocteau i Masako (1935) de Kikou Iamata. S'exilià a França el 1938 on prengué part en el restabliment de les Edicions Proa a Perpinyà (1949), en l'organització dels Jocs Florals del Centenari (1959) i del Patronat de Cultura Catalana Popular (1960), realitzà les emissions radiofòniques "París. Fogar de cultura" (1958-1964) i presidí la delegació d'Òmnium Cultural (1964). Participà a "La Nostra Revista", "Pont Blau" i "Vida Nova", entre d'altres, i publicà les traduccions Madame Bovary (1965) de Gustave Flaubert, La nàusea (1966) de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça (1966) de Simone de Beuavoir, i l'assaig La idea de l'home en la novel·la francesa (1961). Pòstumament,s'edità Jacint Verdaguer. L'home i l'obra (1971). Resten inèdites les novel·les Els Astruc (1941) i Tres nits (1944), diversos assaigs de tema artístic i literari, i la traducció El gran Meaulnes (1944) d'Alain Fournier.

á

L'atenció que Xuriguera dispensa a l'anàlisi de la conducta dels personatges fa que Volves grises es pugui adscriure al corrent de la novella psicològica, el dominant a l'època. A més, amb aquesta obra l'autor ens dóna la seva versió d'un dels grans temes de la literatura europea dels anys trenta, el de la crisi sentimental i moral de la joventut, que tornarà a ser l'eix de Desordre i Destins.Xuriguera dibuixa la figura del narrador-protagonista, un home indecís i abúlic, amb trets de la seva experiència personal i del seu entorn -cosa que va fer que alguns críticsconsideressin l'obra com a autobiogràfica: sabem que el seu nom és Joan, de professió articulista i estudiant, i resideix a París, on mena una vida bohèmia.El seu conflicte rau en la tria entre dues concepcions antitètiques de l'amor: un de reposat, intellectual, representat per Sera, una dona angelical, decadentista ("Tota visió externa feia d'ella un ésser apagat, sense imantació per a retenir ni per a ésser retingut. Trobar-la fora, amb el seu coll alt, els ulls ensonyats i les mans submergides en una estranya transparència, era posar-se unes motes de cendra a la mà i ventar-hi una bufada") i un de passional, instintiu, encarnat per Janine, una dona vitalista, extravertida i amb un rerefons romàntic