Book Details

Importador d'un nou estil periodístic, après a París, Josep M. Planes va donar una nova dimensió al periodisme esportiu. Per ell, l'esport no era una simple competició d'homes esforçats, sinó un esdeveniment de masses, una festa, un espai d'oci a l'abast de tothom. D'aquesta manera, les seves cròniques sovint són més retrats d'època, de paisatges i de seguidors, que no pas informes esportius. Es tracta, en definitiva, d'una nova manera d'acostar-se a l'esport. Per aquestes cròniques iròniques i amenes hi desfilen noms mítics del ciclisme com Marià Cañardo, o futbolistes com Josep Samitier i Ricard Zamora.

Josep M. Planes i Martí (Manresa, 1907 - Barcelona, 1936) va començar a publicar als diaris de la seva ciutat natal. En només deu anys, des del 1926, quan arriba a Barcelona, fins al dia del seu assassinat, l'activitat de Planes és frenètica i prou consistent com per fer-se un nom en una societat en ebullició. Als vint-i-dos anys entrà a treballar a Mirador, un any després participà en la constitució d'Acció Catalana com a partit, acte seguit fou enviat com a corresponsal a París pel diari La Publicitat, on va aprendre-hi nous estils de fer periodisme i, en tornar fou director del setmanari satíric El Be Negre i de la revista il·lustrada Imatges, a més de col·laborar en diaris esportius (La Nau dels Esports, L'Esport Català) o en d'altres d'informació general, on s'especialitza en el retrat de l'oci barceloní: les estrenes, els bars de copes, el futbol o el ciclisme. L'any 1934 inicià un seguit de reportatges sobre els pistolers, tant anarquistes com falangistes i d'Estat Català, el posaran en el punt de mira de la FAI, que el detingué i l'assassinà poc després de començada la Guerra Civil. Tot just tenia 29 anys.