Quan li van dir que la tia Marta se n'havia anat,l'Albert va decidir anar a buscar-la. Va ficar dins dela motxilla un grapat de coses, alguna cosa d'abric iva marxar caminant cap allà on els adults li haviendit que estava: «Lluny, Albert. Tan lluny com éspossible anar-se'n. D'allà on no es torna.»