I acarona’m aquest òxid corrugat que és testimoni del recapte, incapaç, quan és absent la carn. Que són la traça esbudellada de l’oblit caient com forns com formigó com un imperi prenys d’estepa expiatòria. Com la mà i el cove buit filtrant l’ossada de la història —i jo em faré, latent, l’estrat colgant les mans que es fan presents, només, quan és absent la carn.