Més que una atípica història d'amor, "Amor d'idiota" és una narració sobre l'amor. Ambientada a la Barcelona post-olímpica, quan el retorn a la quotidianitat després d'uns mesos de somni es feia dur.

Aquesta obra explica la història d'un jove que, a punt de fer trenta-cinc anys, desplaçat, vençut i sense perspectives clares de futur, viu dues circumstàncies que, potser, el forçaran a canviar de vida. Per una banda, la coneixença, amb cinc mesos de retard, de la mort d'un amic i, en segon lloc, l'impacte de la trobada amb una dona jove que es dedica a penjar banderoles als fanals de la ciutat.Amor d'idiota comença una gèlida nit de gener de 1993. Com en altres novel·les de l'autor, el teló de fons barceloní no fa sinó emmarcar històries concretes de gent molt concreta: persones de carn i ossos, que, enmig de la confusió, intenten aferrar-se a valors segurs, l'amistat, a valors suposats, l'amor, o a tots dos alhora. A l'espera de temps millors, la ciutat tan sols pot oferir el que ha ofert d'ençà de fa dos mil anys: recer, aixopluc i una mica, o molta, distracció.