Els poemes d'Ulls de glaç es revelen en un món on la llum és l'excepció. Un pou i un ull s'aproximen molt metafòricament. Un ull pot arribar a confondre's amb el fons cristal·lí del pou que mira. Els ulls que es miren fit a fit poden esdevenir pous insondables. Esguards, "el goig d'antany", que la intempèrie del temps ha glaçat. Ulls recoberts de gebre. Ulls de glaç és la consumació i la destil·lació en paper d'un llarg procés d'orfebreria on els mots són la matèria primera. Un camí perseverant, exigent, quasi obsessiu, i segurament vital, que, gràcies a haver guanyat el Premi de Poesia Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, ara es pot fer visible als lectors. En som afortunats. (del pròleg de MARIA JOSEP ESCRIVÀ)