És clar que l'autor de ?Temps d'atroç inventari? creu fermament en la dignitat i reivindica a l'ésser humà, no des d'un punt de vista filosòfic, sinó com a individu social que amb els seus iguals viu sabent que forma part d'un col·lectiu del qual obté un sentit de pertinença i lluita per millorar les condi- cions de vida, tant materials com socials, de la comunitat en la qual desen- volupa la seua existència. Aquesta és la idea que subjau en cadascun dels versos d'aquest poemari on, amb tots els recursos literaris a disposició del poeta, poesia i realitat es donen la mà a través de ?la paraula sense por? per a reivindicar, en primer lloc, la memòria històrica que demanda, d'una ve- gada per sempre, veritat, justícia i reparació per a totes aquelles persones que van lluitar, oferint una generositat i valor sense precedents, en defensa de la república democràtica contra el feixisme colpista, i en segon lloc per a denunciar la violència masclista, el drama migratori, El genocidi d'Israel a Gaza, la pobresa energètica, el canvi climàtic, el control social que exerceixen els mitjans de comunicació, les desigualtats socials... ?Digueu-me ingenu ?manifesta en el pròleg l'autor d'aquest poemari guanyador del certamen poètic en els XXIX PREMIS 9 D'OCTUBRE (Sant Vicent del Raspeig, any 2021)? si a hores d'ara del segle XXI continue pensant, com Gabriel Celaya, que la poesia és una arma carregada de futur amb la força suficient per a posar el seu gra d'arena a millorar les coses, a transformar el món, perquè, parafrasejant al meu estimat poeta Ángel González, demà no serà el que déu i els seus sequaços vulguen?.