La relació entre les dues amants de Segona pell és una cursa cega d’erotisme i dolor, un salt a l’infern del desig. El lector assisteix a la confessió d’una de les dues dones, ferida i desorientada per l’abandó de l’altra. “Dóna’m plaer i et donaré la vida”, repeteix, com un prec autodestructiu. “Dóna’m plaer i et donaré la vida”. Es pot estimar massa? Què queda després de la passió? Quantes passions caben en una vida?