Ramon Berenguer Curto, jove poeta, lector empedreït i filòsof afeccionat, observador i amant de la natura, que havia estat un nen ordenat i responsable de caràcter reflexiu i introspectiu, va fugir a la muntanya per tal d'assolir la immortalitat. Els seus referents familiars eren la seva mare Remei i la seva tieta Cinta la Cardenala. Fill únic, no va conèixer pràcticament el seu pare per la raó traumàtica de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), ja que havia mort quan ell només tenia tres anys. El Ramon havia conegut una noia molt maca, la Lluïsa, mestra de professió, amb la qual tenien xerrades interminables i molt divertides, però amb algunes diferències significatives entre el caràcter de la Lluïsa i el d'ell mateix.Hi ha una dolorosa contradicció que s'evidencia particularment en la història del Ramon i la Lluïsa, els quals al llarg dels anys es troben i divergeixen per anar transmetent, de manera subtil i delicada, aquest amor impossible de què han estat incapaços de gaudir plenament. Després de moltes lectures i reflexions sobre la immortalitat, allò que encara no fou a temps d'esbrinar el Ramon és si existia una altra vida més enllà de la mort. I si es retrobaria amb la Lluïsa i amb la seva mare, que havien traspassat abans que ell, en algun lloc de l'univers infinit.