Contes mordaços, crítics, greus, fins i tot sarcàstics. Però alhora tendres, fràgils i entranyables. Nens que miren núvols, nens orfes, nens sense braços, sense dits, nens grans abandonats en una societat infantil en què els contes de fades no tenen un final feliç. En aquests nens de llet, fílies i fòbies barderianes configuren un món de criatures víctimes d'uns adults desorientats i emocionalment inestables. "A l'univers de bardera no hi ha distincions morals entre la mutilació i la repació, entre els actes de crueltat i els actes d'amor que perpetren els seus nens de llet". Antoni Munné-Jordà