Entre els anys 1933 i 1934, Stefan Zweig va visitar el Museu Britànic de Lon-dres. Allà s’hi exposaven els documents i els informes de l’època sobre el trà-gic final de Maria Stuart, reina d’Escòcia. La discrepància entre els textos —uns la convertien en una traïdora, uns altres l’elevaven a santa de l’Esglésiacatòlica— va despertar la seva curiositat de biògraf i el seu instint d’escriptor.Maria Stuart és coronada reina d’Escòcia sent un nadó l’any 1561. Als setzeanys és reina de França. Als disset, ja és vídua.És quan torna a Escòcia que lavida de Maria Stuart es converteix en un vibrant thriller històric i una tragèdiashakespeariana avant la lettre. El seu país és un vesper d’intrigues, abismes,càlculs polítics i tensions religioses. El cor de la reina, un cavall desbocat quel’arrossega al crim i al desastre. A l’altra banda de la frontera, l’observa la sevaantagonista, l’astuta Elisabet I, reina d’Anglaterra, rival i «germana». La riva-litat entre aquestes dues monarques és llegendària. Representen el xoc entrela Reforma (Isabel I) i la Contrareforma (Maria Stuart), entre la modernitatque truca a la porta i el món medieval que s’extingeix.Com ja va fer a MariaAntonieta, a Maria Stuart Stefan Zweig teixeix un relat vibrant i apassionatsobre la vida i la mort d’una reina europea, tot obrint-se pas entre la contro-vèrsia que embolcalla des de sempre la seva figura.