Víctimes de l'anorèxia o la pressió estètica, de l'estigma de l'erotisme en la vellesa, de la hipocresia, el puritanisme i la paranoia religiosa, dels abusos sexuals infantils, de les «tradicions» immorals i el blanqueig de les realitats dels marges, dels avortaments, les maternitats forçades i les seves conseqüències psicològiques o de la insatisfacció vital causada per la pressió sistèmica, les nou dones de Mares i No simbolitzen la veu trencada de la falsa normalitat. És quan les llegim, però, que els veiem els ulls i percebem la veritat que s'hi reflecteix.