Joan Alfons Marí copeja i no atura. Mai no perd de vista que la poesia és un martell i ho demostra en els seus dos poemaris anteriors, que ja des del títol -La terra encesa i Haikus de combat- són una invitació a abandonar qualsevol paràlisi, una mena de provocació a la dissidència. En aquest Manual d'instruccions que teniu a les mans, els trets essencials de l'autor maduren, però sense apartar-se d'una línia ben definida pel que fa a la temàtica i l'estil. Versos que van de les hòsties (con)sagrades a les escopinades, passant per mirades que freguen la tendresa o simples línies d'enyorança d'un present que (encara) no existeix; poemes que parlen de les pedres que formen el poble o del poble que agafa les pedres per reivindicar-se com a tal. Un manual en set parts, farcit de paraules en desús: victòria, pàtria, lluita, socialisme, revolta... i que mostren un sentit dialèctic de la vida. Idees breus, citacions, jocs de paraules, definicions, aforismes..., cap dels quals innocent, cap puntada sense fil, cap putada sense resposta.