Insa Montava, JosepJosep Insa Montava va néixer al Poblenou, Barcelona, l'any 1938. Des dels tres anys viu a Valls, on des de ben jove s'integrà plenament, de manera especial en el món dels esports d'equip. Aviat s'entusiasmà en els esports individuals per allò de poder conèixer nous horitzons: primer ciclisme i després l'excursionisme li obriren les portes a un món nou i s'i llençà de ple als divuit anys. Al llarg dels anys ha practicat l'escalada, l'alpinisme i l'esquí de muntanya i de fons. Això l'ha portat a conèixer i a recórrer diferents serralades en diversos continents interressant-se de mica en mica per l'estudi de cultures, de l'arqueologia i de l'etnografia. L'atletisme de gran fons és un complement de la seva activitat esportiva. Ha participat en diverses maratons i curses de cent quilòmetres. L'any 1987, amb l'aparició de la bicicleta de muntanya, va descobrir una nova modalitat de fer excursions, tant per les nostres contrades com per altres països. Entre els anys 1997 i 2001 publicà una triologia de rutes en BTT per les comarques tarragonines: De la muntanya al mar, amb itineraris per la Conca de Barberà, l'Alt Camp i el Tarragonès; De les Muntanyes de Prades a l'Ebre, pel Baix Camp, el Priorat, la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre; i Per les Terres de l'Ebre. El 2002 apareixia la seva obra Per la Franja en BTT. També és l'autor del llibre Rojals, un poble, un terme, una gent.Els itineraris d'aquest llibre per recórrer la comarca de l'Urgell permeten conèixer les ciutats, viles, pobles i llogarrets, per camins tranquils, de terra, amb molt bon estat de manteniment. Es podran admirar el seus paisatges i camps molt ben conreats fins al més mínim racó. Les parades de sembrats s'enfilen per les feixes de les valls i els bancals pels comellars; aquestes feixes i bancals s'aguanten pels marges de pedra seca sàviament col·locada d'una manera natural i popular com a herència dels nostres avantpassats. Un dels al·licients dominants serà el dels colors dels seus paisatges, verds a l'hivern i a la primavera, rossos a l'estiu, i dels diferents colors de la terra la resta de l'any. Per damunt i a la llunyania, sempre hi tindrem les dues serralades: el Prepirineu, amb la barrera de les seves cingleres del Montsec, i al seu darrere, majestuoses, les muntanyes dels Pirineus, amb tota una munió de cims, alguns dels quals sobrepassen els tres mil metres. L'hivern-primavera és la millor època per poder-los veure tots nevats; aleshores agafen formes quasi divines