Aquest llibre recull vint-i-cinc històries relacionades amb el món de l?handbol viscudes a peu de pista pel seu autor. No és un llibre d?història clàssic ni un manual de l?handbol, sinó un recorregut sentimental al llarg dels grans moments d?aquest esport amb la particularitat que es combinen fets rellevants d?àmbit universal amb altres de caire local o geogràficament més propers a l?autor. L?handbol costa recula fins als Jocs Olímpics de Munic, l?any 1972, quan l?handbol va formar part, per primera vegada, del programa oficial de la competició i avança, amb nombrosos testimonis fins ara inèdits, fins a la segona dècada del segle xxi. L?obra és un volum que s?enriqueix dels testimonis que han estat protagonistes dels fets que s?hi relaten. L?autor contrasta, amb nombroses entrevistes, el que coneix de cada esdeveniment amb els records dels protagonistes, per això podem afirmar que, si bé l?handbol és el fil conductor de l?obra, tenim a les mans un llibre de records amb dades procedents, majoritàriament, de les hemeroteques dels diaris. Si algú ha jugat a handbol o n?ha estat seguidor o aficionat, segur que s?hi sentirà identificat, atès que aquest volum s?introdueix, de manera amable i respectuosa, en els vestidors dels pioners d?aquest esport i, a través d?ells, recorre les vicissituds d?un dels esports més populars i amb més història a Catalunya.Pere Costa Pagès (Llafranc, 1965) és diplomat en Magisteri per la Universitat de Girona i, des de 1996, mestre de llengua anglesa de l?Escola Vedruna de Palafrugell, en la qual ha ocupat els càrrecs de cap d?estudis, cap de comunicació i cap del Departament de Llengua Anglesa. Entre el 2001 i 2009 va ser director de la revista educativa Ítem i a dia d?avui col·labora habitualment en mitjans de comunicació vinculats al món docent, com la revista Guix. També va formar part de la corresponsalia a Palafrugell d?El Punt Diari (1982-1984), va ser membre de la redacció d?esports del mateix diari (1985-1986) i col·laborador ocasional (1987-1988). Ha guanyat el premi literari de narrativa curta del Grup de Dones de la Bisbal d?Empordà amb els relats Un gelat de xocolata i vainilla (2008) i Amor etern (2011), i n?ha estat finalista amb el text Un esquitx de sang (2010). Ha publicat dos llibres d?història local, Sí, sí, sí Garbí (2004) i Una escola al servei d?un poble (2010), i dos reculls de narrativa curta, Amor, hem de parlar (2011) i Maduixes i llimones (2015). També va ser membre fundador de l?equip periodístic de Palafrugell Crònica (1983), que va endegar l?anuari de notícies de la vila del Baix Empordà, i va ser redactor del llibre d?actualitat periodística local Crònica d?un any (1983-1988). Les seves inquietuds l?han portat a cursar estudis universitaris de Filologia Catalana, Pedagogia, Psicologia i Història.