A Les tenebroses, Nogueras i Oller hi vessa una crítica mordaç, però alhora empeltada de passió jovenívola, sobre la Barcelona materialista i saturada de la hipocresia que exposa les cares boniques del progrés mentre amaga els racons més empudegats del vici i la corrupció. Amb un llenguatge directe i volgudament col·loquial, la veu del poeta fa esclatar els seus ideals de jove inconformista i incòmode i el seu anarquisme quasi ingenu per disparar contra les institucions en un to messiànic que l'enfronta, com a bon artista romàntic, a la societat establerta, atrevint-se, fins i tot, a respondre a l'oda A Barcelona, on Verdaguer cantava el creixement de la ciutat burgesa, amb una Oda número 2 a Barcelona on espolsa tots els draps bruts d'aquesta burgesia incipient.