La Fanfarlo és l'única incursió de Charles Baudelaire en el camp de la narrativa. Aquesta nouvelle, publicada per primera vegada el gener de 1847 en el Butlletí de la Societat de Gent de Lletres i escrita dos anys abans, és, sobretot, la paròdia d'una època, dels seus estereotips i els seus costums. El jove poeta Samuel Cramer, bohemi, molt pagat d'ell mateix perfecte dandy, en el qual s'endevinen trets de Baudelaire mateix, vol ajudar la seva amiga Madame de Cosmelly, el marit de la qual té per amant la cèlebre Fanfarlo. En el seu intent de seduir la ballarina i apartar-la, així, de M. de Cosmelly, se n'enamora bojament i cau en el parany destinat a l'artista. La Fanfarlo, plena d'ecos autobiogràfics i romàntics, és considerada la primera obra vertaderament creativa i personal de Charles Baudelaire. Aquesta és la primera edició que se'n fa en llengua catalana.