Ira és una reflexió conscient que cerca poetitzar el dolor a partir de l?experiència pròpia, sigui aquesta interior o exterior. En aquest sentit, les imatges que en deriven ?cada vers i cada mot? interpel·len al lector directament amb el propòsit de commoure'l per mitjà de la paraula. El dolor ?l'existència? com a fonament de la revolta que ens aproxima a una praxi alliberadora. Una pragmàtica poètica i vital adreçada a obrir l'ésser a la llum sense oblidar l'obscuritat que ens il·lumina en el món on tots vivim.