La Mireia i l’Elisabet són dues germanes a les quals els ha tocat viure en ple segle xxi. Filles del seu temps, es veuen abocades a aconseguir l’èxit i la felicitat immediates i aparentar una joia eterna. Cercar temps per a una mateixa s’ha convertit en una esgotadora tasca, que s’ha de compartir amb el consum d’ansiolítics i antidepressius. Les dues protagonistes buscaran, en aquest món hostil, la recepta de la felicitat, que, per a elles, és com una flor, que creix i es marceix.

Nascuda l’any 1963 a Odèn, Lleida, la Roser Guix Torrents és mestressa de casa, treballa a pagès i actualment viu a Nuncarga (Peramola), a l’Alt Urgell. Li agrada recollir històries i costums del món rural. També observar i analitzar els canvis de l’evolució de la família dins la societat. Tot això ho trasllada a la seva literatura en forma de relats on la dona desenvolupa un paper vital.