Obra finalista del Premi de poesia Benet i Ribas - Premis Recull 2011. Amb una dilatada experiència literària, Civit construeix el poemari com un joc en què la vida és una ficció, un conjunt de ficcions, un joc de miralls que s'obren per mostrar les llums i les ombres de la realitat i la ficció, de tal manera que les paraules esdevenen el millor mecanisme per omplir els buits insondables del món, els abismes existents entre el nostre propi jo (un nosaltres, en plural) i el món.