«So de sirenes. Quan el vaig sentir estava sargint uns mitjons. La mare va començar a cridar i laveïna va picar a la porta, tot alhora. Vaig mirar per la finestra i vaig veure un home que corriaTorrent de l’Olla avall i cridava “Tothom al refugi!” Havia arribat el moment. Calia pensar a poca poc i de pressa, tot alhora.»Gràcia, 1938. Els homes són al front o amagats, les dones romanen a casa. Els udols de la sire-na alertant dels bombardejos obliguen la Teresina, que té dotze anys, la seva mare Rufina i laveïna Rosalia a amagar-se en un refugi. En passar l’ensurt, l’edifici on viuen ha quedat derruït.Tot el barri n’ha quedat afectat.Abans de la guerra, eren una família menestral amb les seves alegries i tristeses. Ara, però,només han de pensar a sobreviure. Quan tot hagi passat, ja tindrà temps d’explicar-li a la sevafilla on és son pare i tota la resta de secrets familiars.