Les fades havien de ser sempre dolces i polides. Menjaven pastís sense deixar molletes pertot arreu i als seus vestits no hi podia haver mai ni taques ni rastres de brutícia. Amb les seves veus ensucrades explicaven les històries més dolces. I donaven tocs de vareta màgica, ara aquí, ara allà. La Rosamaria pensava que les fades eren d’allò més avorrides. Però el pitjor de tot és que ella n’era una, de fada.