Estimat públic, No em puc aturar en el conte dels músics de la vostra ciutat; no vull explicar res; no vull cantar; no vull predicar; però és cert: els contes de fades han passat, els contes de fades de  les ciutats i dels Estats i tots els contes de fades científics; també els filosòfics; ja no hi cap món dels esperits, el propi univers ja no és un conte de fades; Europa, la més bonica, ha mort; aquesta és la veritat i la realitat. La realitat és, com la veritat, no és cap conte de fades, i la veritat no ha estat mai un conte de fades. Fa cinquanta anys Europa encara era un únic conte de fades, el món sencer un món de conte. Avui n'hi ha molts que viuen en aquest món de conte, però viuen en un món mort i es tracta també de morts. Qui no és mort, viu, i no en els contes de fades; no és un conte de fades. Jo mateix tampoc sóc un conte de fades, de cap món de conte de fades; he hagut de viure en una llarga guerra i he vist morir centenars de milers de persones i altres, que els passaven per sobre, continuant; tot ha continuat en la realitat; tot ha canviat, en veritat; en cinc dècades en les quals tot s'ha revoltat i en les quals tot ha canviat, en les quals els contes de fades de segles s'han convertit en la realitat i en la veritat, sento com cada vegada tinc més fred, mentre un món vell es converteix en un de nou, una naturalesa vella es converteix en una de nova.