Buenos Aires, 1940. Un grup d’exiliats jueus es troben en un cafè. Els amoïna el que passa a Europa. A partir de les notícies dels diaris és difícil treure’n l’entrellat i les cartes que els arriben de la família a Varsòvia cada vegada són més inquietants. Una novel·la autobiogràfica en què Santiago Amigorena reconstrueix la història de l’exili del seu avi jueu i recrea la impotència i el sentiment de culpabilitat que el van tenallar en saber com la shoah havia colpejat la seva família. Una novel·la, doncs, sobre el confinament progressiu d’un home en l’horror, sobre com es conformen els silencis en una família i sobre la condició de l’exiliat, abocat a viure en un gueto interior.