En Babu era un nen d?ulls grossos, un nen perdut en un món massa gran. Un dia va arribar el circ i la Romina va convidar en Babu a mostrar la seva creativitat. Un conte sobre la transformació de la tristesa i la superació dels obstacles gràcies al poder del riure i de la imaginació.NÚRIA PARERA Vaig néixer en una família nombrosa, l?hivern de 1972. He crescut entre els carrers de la ciutat de Barcelona i els camps d?una masia, a Sant Cebrià, al Montnegre. Els estius me?ls passava voltant en bicicleta o bé enfilada dalt d?un arbre (una vella mimosa, per ser exactes) amb un llibre a les mans. La natura i la lectura sempre han estat el meu refugi. I l?escriptura, és clar. Ja de ben petita creava les meves històries, i per això vaig tenir clar que volia estudiar Periodisme, Dramatúrgia i Guionatge. M?encanta escriure reportatges, obres de teatre i sèries de televisió. Però el que més m?omple és perdre?m en els meus mons imaginaris i sortir-ne amb un conte. No sempre ho aconsegueixo, però, quan passa, em sento lleugera i feliç, igual que el protagonista d?El gran salt quan s?enlaira amunt, molt amunt. CAROLINA LUZÓN Vaig néixer a Barcelona, tot i que des de petita he viscut a Granada. El meu avi em va ensenyar a dibuixar i a observar el món. Amb només quatre anys, vaig preguntar a la meva mare si al paisatge que teníem al davant li havien aplicat una veladura (es veu que hi havia boira). Vaig créixer al seu estudi, observant com pintava. Així que estudiar Belles Arts mai no em va semblar una opció, sinó una necessitat. Després del doctorat vaig continuar estudiant, aquest cop Comunicació Audiovisual. Sembla que això d?aprendre no s?acaba mai. Des de fa deu anys visc a Itàlia, i la pintura ha deixat pas a la il·lustració, un treball apassionant que absorbeix els meus pensaments i esforços i que m?està donant grans satisfaccions. M?encanten els animals i gaudeixo dibuixant-los. Sempre es colen als meus llibres, amb permís... o sense.