Anglaterra a l’edat mitjana. Del pas dels romans per l’illa només en queden ruïnes, i Artur i Merlí –estimats pels uns, odiats pels altres– només són ecos del passat. Britans i saxons conviuen entre ogres i follets en una terra erma. Una parella d’an­cians –l’Axl i la Beatrice– pren la decisió de sortir a la recerca del seu fill. El noi va marxar fa molt de temps, però no en recorden les circumstàncies perquè ells, com tots els habitants de la regió, han perdut bona part de la memòria a causa d’allò que anomenen «la boira». En el seu periple es trobaran un guerrer saxó anomenat Wistan; un jove amb una ferida que l’estigmatitza, i l’ancià Gawain, l’úl­tim cavaller viu d’Artur, que erra amb el seu cavall amb la missió, segons explica, de matar una dra­gona. Junts faran front als perills del viatge, als soldats de Lord Brennus, a uns monjos que practi­quen estranys ritus d’expiació i a presències molt menys terrenals. Però cada un d’aquests viatgers arrossega secrets, culpes i en algun cas una missió. Entre el viatge iniciàtic, l’al·legoria i l’èpica, Kazuo Ishiguro ha construït una narració molt bo­nica que aprofundeix en la memòria i l’oblit, en els fantasmes del passat, en l’odi soterrat, la sang i la traïció amb què es forgen les pàtries i potser la pau. I que parla també de l’amor perdurable, la vellesa i la mort.