Si bé podem trobar altres exemples d'exercici metateatral, El crític no només proporciona una reflexió sobre el món del teatre, sinó que és una burla directa d'actituds i de fets que formen part de la mitificació que embolcalla els codis de l'escena. Aquesta obra és també una apologia de la comèdia com a gènere, ja que exposa la buidor del llenguatge grandiloqüent de les tragèdies dolentes que, de fet, no parlen de l'ànima humana sinó d'elucubracions que estan lluny de les emocions que conformen la vida. La comèdia, a través del mecanisme del riure, ens apropa a la matèria de la qual l'experiència està feta, plena de moments absurds o quotidians, però mai amb dilemes tan clars ni un llenguatge tan suposadament sublim.