Han passat cinc anys des de la publicació de L'edició sense editors. Durant aquest període, s'ha enfonsat l'imperi Messier, Vivendi ha estat repartit entre Hachette i Wendel, i les Editions du Seuil s'han venut a La Martinière/Wertheimer/Chanel. Això ha suposat un daltabaix sense precedents en el món editorial francès, i André Schiffrin en repassa les etapes i n'apunta les perilloses conseqüències. La situació no és gaire millor pel que fa a la premsa. Després de la compra de Socpresse, el gruix d'allò que s'imprimeix a França és a les mans de fabricants d'armament (Lagardère/Matra/Dassaul t), els quals depenen bàsicament de les comandes de l'Estat. Fora de França, el panorama descrit en aquestes pàgines -tant si es tracta de l'edició, de la premsa, del cinema, de la ràdio o de la televisió, al Regne Unit o als Estats Units- mostra un procés creixent de concentració de mitjans a tot arreu i amb l'únic criteri d'aconseguir la rendibilitat de les inversions. No obstant això, l'indomable Schiffrin no es deixa endur pel pessimisme ni la resignació i acaba el llibre amb propostes renovadores que només un neoliberal a ultrança consideraria utòpiques.