Sanmao va néixer el 1943 i li van posar Chen Maoping. Chen, significa narrar o explicar. Perfecte per a una escriptora. El seu nom de pila, Maoping, es podria traduir per "Esplèndida calma". Un nom molt bonic però que no encaixa amb aquesta taiwanesa que es va avançar a la seva època en tots els aspectes de la seva vida. Potser per això va decidir escriure i viure amb altres noms. Al món asiàtic se la coneix com Sanmao, pseudònim amb el qual signa les seves obres. Sanmao vol dir, literalment, "tres pèls" i és el nom d'un famós personatge de còmic xinès dels anys quaranta. Un nen pobre de Xangai d'innocent mirada que criticava la societat de l'època. Una mica com la Mafalda. A qui, curiosament, la Sanmao va traduir al xinès. Hi ha diverses teories sobre per què la Sanmao va escollir aquest nom per la seva carrera literària. Una de les més esteses diu que aquesta brillant dona que va viatjar per tot el món, igual que el nen de dibuixos, se sentia vagabunda. Ciutadana del món, establerta enlloc. Per als occidentals era, senzillament, Echo. Ella mateixa ho va escollir, basant-se en la nimfa maleïda de la mitologia grega. Amb aquest nom, va viatjar per tot arreu. Sanmao va estudiar filosofia a Taiwan i després d'una tòrrida ruptura amorosa se'n va anar a Alemanya, on es va prometre a un home que va morir d'un atac al cor. Després va viure a Espanya, on un afable jove anomenat José Maria Quero es va enamorar d'ella. Va trigar set anys a conquistar-la però va aconseguir fer-la seva dona. Es van mudar al Sàhara i allà la Sanmao va començar a escriure les seves vivències i memòries. D'aquests primers anys va sortir aquesta obra, Diaris del Sàhara, que la va convertir en un mite d'un dia per l'altre. La Sanmao i en José es van mudar, temps després, a les Canàries on l'escriptora va seguir florint i publicant la seva especial barreja de memòries, novel·la reflexiva i de viatges. Fins que un terrible accident li va prendre al seu marit per sempre més. La pèrdua de José la va empènyer de nou als viatges. Va transitar per Taiwan, Amèrica Llatina i Estats Units. Va morir a principis dels noranta en estranyes circumstàncies, deixant més preguntes que respostes. La seva mort segueix sent un misteri, però la seva vida va ser l'apassionat viatge d'una dona que va batallar contra clixés i estereotips i sempre es va caminar al ritme del seu propi compàs. Diaris del Sàhara és una primera aproximació al seu cor indòmit i salvatge.