A la cuina d’una família de pescadors de la primera meitat del segle xx, el que s’hi menjava, gairebé exclusivament, era peix. Peix de totes les varietats i segons totes les fórmules de cocció possible. amb el pas del temps, aquelles sensacions que, d’una cuina estant, ens arribaren per mitjà de la vista, l’olfacte i, sobretot, el gust, acabaren en el rebost dels nostres records més preuats, com una part gens negligible de la nostra manera de viure. aquella era una cuina de subsistència, però feta amb enginy, imaginació i amor. era la cuina de cals padrins...