Aquest llibre es planteja diversos interrogants: ¿Quina és la relació entre creença i coneixement?, ¿Quin lloc ocupa la imaginació en la ment?, ¿Les fantasies es viuen com a fets o com a possibilitats?, ¿Com es relacionen entre si les nocions d'objectivitat i de subjectivitat ?... Si bé la temàtica nuclear del llibre se centra en la investigació clínica i en les maneres en què creença i imaginació s'expressen i s'eluciden en la relació terapèutica, Ronald Britton fa una excursió per la literatura en quatre capítols del llibre, en què estudia diversos aspectes de l'obra i la vida de Wordsworth, Rilke, Milton i Blake. Més que una digressió, és una consulta als textos i a la vicissitud biogràfica d'aquests creadors, que li permet verificar l'extraordinària intuïció d'alguns dels autors estudiats pel que fa a la transcendència de les primeres relacions de l'infant amb la mare, molts anys abans que la psicoanàlisi ho confirmés en la seva investigació clínica. Però el més atractiu en aquesta aproximació als poetes és el debat dels problemes que la creença, la imaginació i la realitat plantegen. Britton n'extreu elements preciosos per a la comprensió d'aquests conceptes tan importants per a la psicoanàlisi. Tot i que el llibre se centra en l'experiència clínica i la superació dels esculls tècnics, l'estudi del funcionalisme psíquic i el seu abordatge multifocal el farà interessant no tan sols al professional de la salut -psicoanalistes, psicòlegs, psiquiatres sinó també al filòsof, al crític literari i potser al teòleg.