Els indrets més singulars i bells de les ciutats catalanes: els millors monuments, l'esplendor artístic, els espais urbans, la vida quotidiana. Una herència artística rica i diversa«Barris antics de Catalunya» pretén posar en valor la riquesa i diversitat dels centres històrics de diferents ciutats catalanes des del punt de vista patrimonial. A partir de la descripció dels principals monuments i nuclis antics de les ciutats més significatives, seguint un enfocament històric i geogràfic que va del present cap al passat, es ressegueixen aquells indrets més singulars i especials de Catalunya. L'enfocament geogràfic parteix d'una síntesi feta des del present, del que s'ha conservat, i en una classificació territorialment ben definida, que té en compte els problemes de conservació, de rehabilitació, de remodelació i de renovació. L'enfocament històric vol donar a conèixer les principals etapes de formació de les ciutats catalanes. El llibre ofereix una àmplia visió del territori, i en especial de les poblacions que es detallen a continuació i que es troben agrupades en tres grans capítols: 1. Catalunya Vella: Berga, Girona, Lleida, Manresa, Mataró, Ripoll, la Seu d'Urgell, Solsona i Vic 2. Barcelona 3. Catalunya Nova: Balaguer, Montblanc, Reus, Sitges, Tarragona, Tortosa, Valls i Vilafranca del PenedèsBIOGRAFIES Carles Carreras i Verdaguer (Maó, Menorca, 1948) es llicencià en Geografia a la Universitat de Barcelona el 1972, amb una tesi sobre el barri d'Hostafrancs. Des de llavors ha exercit la docència en aquella universitat, des del 1986 com a catedràtic de Geografia Humana. El 1978 havia assolit el grau de doctor, amb una tesi sobre el barri de Sants. Ha viatjat per diversos països d'Europa i Amèrica, fent cursos i conferències a diverses universitats; ha estat professor convidat dels cursos de postgrau de la Universidade de São Paulo (USP) els cursos 1988-89 i 1992-93. Més enllà de temes urbans, ha estudiat altres aspectes geogràfics; així, entre 1976 i 1987 publicà diversos articles sobre l'organització político-administrativa, sobretot de Catalunya, i a partir de 1980 inicià les publicacions en Geografia Econòmica, sobretot sobre comerç i consum. Des del 1985 és director de la «Revista Catalana de Geografia», que publica l'Institut Cartogràfic de Catalunya, i ha dirigit també diverses grans obres de Geografia: «Geografía Universal» d'Ediciones Océano (8 vols., Barcelona, 1988-90); «Geografia General dels Països Catalans» d'Enciclopèdia Catalana (7 vols., Barcelona, 1992-94); i, amb Autora García Ballesteros, la «Geografía de España» d'Ediciones Océano (14 vols., Barcelona, 1993). Lluís Frago Clols (Valls, 1981) és llicenciat en Geografia per la Universitat de Barcelona. Va estudiar a la Universidad de Santiago de Compostela (2002-2003), amb una beca del programa Sèneca. Fa la tesi doctoral sobre centres històrics en ciutats mitjanes catalanes. Sobre aquest tema ja té publicacions en curs (Carreras, C. i Carlos, A.F.A., «Ciudades y globalización», en premsa).