El viatge del disc Animalets s'enceta amb la cançó que dóna títol a l'àlbum, una al.legoria de la tendresa i la bestialitat. Continua amb Dos pardalets a una aguileta, cançó-pregó d'origen popular que més d'una persona reconeixerà, interpretada per jamaicanes, com dirien els Twins. La tercera cançó, El gosset ambelloner, és un hipnòtic bolero, amb fandango final, una melodia enganxosa, però encantadora. La bogeria i el desficaci apareix amb Parotet, una peça de veloç paroxisme com el vol de l'insecte. Amb Mmmmeah! continua el deliri, un frenesí polirítmic inspirat remotament en la mítica I'm the Walrus de The Beatles. La grandiosa i mastodòntica Dinosaures de marjal, al centre del disc, no deixarà indiferent a ningú durant els seus prehistòrics set minuts, i no només pel fet que compte amb la veu de Vicent Torrent (Al Tall) i la lira de Spyros Kaniaris (Krama, L'ham de foc, Sabir). Després de la tempesta ve la calma amb Grills, una alquímia twinesca d'un fragment de Coral Romput de Vicent Andrés Estellés i una música del cantautor grec Sokratis Malamas. Turistes abandonats és una metàfora sobre els coloms i les tórtores de la ciutat, amb una vestimenta lleugerament balcànica. Amb L'haqueta del retor els Ovidi Twins ens sorprenen amb una peça ballable d'aires rumberos i la novetat de tindre, potser per primera vegada en la Història, un guitarró fent ritmes funky. Orifany transforma tranquil.lament una melodia del Carnaval dels animals de Camille Saint-Saëns en una cançó de taverna... Finalment Mamífers tanca el disc; una cançó de bressol embolcallant on la veu solista de Clara Andrés ens convida a recordar que nosaltres també som mamífers.