Pàmies Bertran, Teresa Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012). Periodista, narradora. S'hagué d'exilar i va viure, entre d'altres ciutats, a Praga i a París, per retornar a Barcelona el 1971. Atreta per l'actualitat, sobretot la política i amb interessos diversos, va col·laborar en diversos mitjans de comunicació (Avui, Presència, Serra d'Or). Algunes d'aquestes col·laboracions van ser aplegades en volum: Opinions de dona (1983) i La vida amb cançó. Cròniques radiofòniques (1999), entre d'altres. La seva obra és, en general, un testimoni, sovint novel·lat, sobre la seva existència, condicionada pels esdeveniments històrics i les circumstàncies personals, presentat des del seu compromís polític amb el comunisme. Amb un estil planer, col·loquial i sovint emotiu, Pàmies va escriure una obra prolífica, que compta amb el favor del públic. Podem esmentar, entre d'altres títols: La filla del pres (1967), Testament a Praga (1970), Va ploure tot el dia i Quan érem capitans, ambdues de 1974, i Quan érem refugiats i Dona de pres, de 1975. Amor clandestí (1976-1998), una de les seves millors obres, hàbilment escrita i estructurada, evoca la relació amb el seu company i pare dels seus fills (sense esmentar-ne el nom), forçosament clandestina en la Barcelona franquista. A La filla del gudari (1997), mostra la soledat de la narradora protagonista, un cop els fills ja s'han fet grans i la vida és difícil. Més estrictament documentals són Si vas a París, papà... (1975), sobre el maig francès, o Maig de les dones (1976), sobre el congrés que va tenir per escenari Barcelona. Va escriure també llibres de viatges: Vacances aragoneses (1976), Busqueu-me a Granada: diari d'un viatge (1980), Nadal a Porto (1995). Va ser guardonada amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes de l'any 2001.Amor clandestí narra la història d'una dona passeja pel carrer Enric Granados fent temps. Té una cita. D'ençà que ha sortit de casa, inquieta, no ha parat de vigilar que ningú l'estigués controlant. Tornada de l'exili amb els fills, amb cinquanta-dos anys d'edat, va a retrobar el seu company que viu en la clandestinitat, amb una identitat falsa. És l'any 1971. Narra el propi testimoni més personal i familiar sota el franquisme del seu company Gregorio López- Raimundo, militant antifranquista, dels seus fills i d'ella.Amor clandestí és la crònica sentimental d'una clandestinitat singular: la de Teresa Pàmies, Gregorio López-Raimundo i els seus fills. A mig camí entre el relat autobiogràfic i la literatura, Teresa Pàmies descriu amb sinceritat i també ironia els pitjors anys del franquisme i ho fa sense deixar mai de banda les petites coses de la vida. Aquesta novel·la mítica, publicada el 1976, és una de les obres més populars de l'autora i una de les més admirades. Vint anys després, és encara una novel·la sorprenentment actual i emocionant.