«La castanya ens ha acompanyat i alimentat des de temps immemorials, sobretot allà on no sÆhi feien els cereals. A lÆEuropa meridional, la castanya era lÆafartapobres diari per a la gran majoria. Abans que ens poguéssim permetre un rodó de pa a la taula, molts dels nostres avantpassats van sobreviure gràcies a tenir un castanyer a prop per om¡plir-se la panxa. Les castanyes, tant el fruit com la farina que seÆn feia, eren una font ideal dÆenergia: carregades dÆhidrats de carboni i potassi, un pessic de proteïna, baixes en greixos i amb gens ni mica de colesterol.»