Un home reposa inert en un llit d?hospital després d?haver patit un ictus. Una dona l?observa, corpresa, des d?una distància que no sap com desfer, mentre es comença a qüestionar els fonaments emocionals sobre els quals s?ha construït la identitat. Així comença aquesta novel·la sobre una filla, però també sobre una mare, una tieta i una germana que es debaten entre la tendresa i el ressentiment cap a la figura d?un pare alcohòlic i imperfecte però alhora extremament humà.
Eider Rodriguez reviu en aquest text personal i íntim l?origen de la seva educació sentimental. Concebuda amb la certesa que algunes coses només es poden entendre si s?escriuen, aquesta obra transita per l?existència d?una família del País Basc que es dedicava a vendre material de construcció mentre a casa seva bregaven amb els silencis, les renúncies i l?amor.
"Natxo Velez, EITB ? «Una obra escrita contra el silenci. Rodriguez s?allunya dels relats, el format habitual de la seva obra, i escriu una carta d?amor cap a ella mateixa i a un pare que acaba de morir després d?una vida marcada per l?alcohol. És una carta que, com que és real, es mostra honesta,
apassionada, afilada i dolorosa, molt allunyada de qualsevol perfecció o idealització.»
Jon Agirre, El Diario Vasco ? «Una crònica íntima.»
Elvira Navarro ? «La bona literatura desvetlla, i això fa Eider Rodriguez: posar-nos davant del mirall a través d?un recorregut intens per les ombres dels nostres temps. Llegir- la és conèixe?ns, i alleuja i fa mal.»
Recaredo Veredas, Culturamas ? «Escriure bé no és el mateix que escriure de manera complicada. Si es valoressin aquests mèrits esmentats, en la seva justa mesura, Eider Rodriguez es consideraria una de les nostres millors relatores: sap mostrar la complexitat amb poques paraules, fins i tot es permet la brillantor i brots de bellesa de manera ocasional.»
Anna Carreras, Núvol ? «Sense cap altra arma que la inclemència, sense concessions ni filtres, l?autora furga en la quotidianitat de la classe mitjana basca i en les misèries de
la humanitat en bloc. Posa el mirall de cara al món: només malalties. I això passa perquè l?autora cultiva l?enginy de focalitzar allò imperceptible, el detonant que sovint no tenim en compte, el detall magistral de la bona literatura.»
Jurat Premis Euskadi ? «Una literatura d?alt nivell.» Jordi Llavina, Llegim, Ara ? «Un cor massa gran és un notabilíssim
llibre de contes. Hi ha un estil molt ferm que els agermana tots i, encara més, hi ha en tots els relats personatges que pateixen i que no acaben de sortir d?ells mateixos.
Però s?hi escarrassen.»
Juan José Millàs ? «Els sentiments que s?exposen en aquest conjunt de relats són aquells amb els quals tenim els nostres cors ben moblats.»
Begoña Gómez Urzaiz, La Vanguardia ? «Com més simplicitat aparenten, com més sembla que l?autora ha estat llegint en actitud furtiva l?historial de WhatsApp dels seus veïns d?Hendaia, més bé li surten els personatges a Rodriguez. [ ] Com els bons contistes, l?autora aconsegueix dibuixar ecosistemes sociofamiliars sencers amb pocs detalls ben escollits. [ ] Kurt Vonnegut aprovaria el mètode.»
Jon Kortazar, El País ? «A la narració breu se li exigeix a la vegada la intensitat i la força d?un poema. Eider Rodriguez mostra una destresa estranya en la presentació de les trames, que va fer que la seva obra fos una sorpresa agradable en la narrativa basca des que va aparèixer en escena.» "