La nau Sis Mil fa mesos que orbita al voltant del planeta Nova Descoberta. La tripulació està formada per humans i humanoides, els nascuts i els creats. Arran de l’exploració d’una vall, introdueixen a l’aparell uns objectes estranys que desencadenen una sèrie d’efectes imprevistos.

Els humans sucumbeixen a un sentiment de pèrdua i nostàlgia per la Terra, i els humanoides comencen a angoixar-se per la seva naturalesa. Els uns i els altres es fan preguntes sobre la missió, sobre l’ordre establert i sobre si mateixos, fins que són convocats a una comissió. És així com s’estructura la novel·la: una successió de declaracions al voltant dels esdeveniments que els han alterat fins a uns extrems insospitats. Al final, tant la plantilla com els membres de la comissió es veuen abocats a prendre decisions dràstiques.

Amb ecos de Solaris, aquesta novel·la, com la del mestre Stanisław Lem, va més enllà de la ciència-ficció. És una reflexió sobre el sistema de treball, l’explotació laboral, el control, les relacions socials i els rols sexuals. Però és sobretot una indagació en el que ens fa emocionalment i ontològicament humans.

Olga Ravn ha escrit una paràbola ambientada en un futur llunyà i un planeta remot que aborda temes que ens són molt propers. Una novel·la situada en un futur llunyà per entendre el present. Una distopia que ens enfronta a la nostra realitat com a éssers humans. 

«Un experiment de ciència-ficció filosòfica ple de força que explora el que significa ser humà i estar viu» (Line Rasmussen, Børsen).

«Aforística i el-líptica Una novel·la bella i estranya» (Laura Miller, The New York Review of Books).