«Encara que entre alguns animals hi hagi organitzacions polítiques, no els són un impuls prou gran per viure bé —no mereixen, per tant, que les considerem— i s’esdevenen entre animals inermes que no necessiten gaires coses. Entre aquests animals no hi és l’home, el qual, de la mateixa manera que les espases i els canons de mà (armes humanes) superen les banyes, les dents i els fiblons (armes animals), així també ell, afamat fins i tot de fam futura, supera en rapacitat i crueltat llops, ossos i serps, que no són rapaços més enllà de la fam ni cruels llevat que estiguin ferits. Per això s’entén fàcilment tot el que devem a la parla, gràcies a la qual vivim en societat, mitjançant els pactes, segurs, feliços i refinats; podem viure-hi, vull dir, si volem.»