Dionís, amb aparença mortal, arriba a Tebes per instituir-hi el seu culte, però Penteu, el jove rei de la ciutat, s'hi oposa amb un capteniment despòtic: captura algunes bacants del seguici dionisíac i empresona el déu. Una tragèdia gairebé inexhaurible, no ens deixa mai indiferents, perquè, a part de la seva bellesa intrínseca, potser desvetlla les contradiccions no resoltes que sempre romanen dins nostre.

Traducció de Maria Rosa Llabrés Ripoll.

Eurípides (Salamina, 484 – Macedònia, 406 aC) és considerat, juntament amb Èsquil i Sòfocles, un dels tres grans tragediògrafs de l’antiguitat. Tot i que va obtenir molt poques vegades el primer premi en els concursos teatrals atenesos per raó del caràcter innovador i poc convencional de les seves obres, va llegar a la posteritat un esplet de tragèdies —constantment representades arreu del món— que el situen al capdamunt del gènere. És el cas, entre moltes altres, d’"Ifigenia a Àulida" (Adesiara, 2013), "Alcestis", "Medea", "Hipòlit", "Les troianes" o "Les bacants", la seva darrera obra, que ara presentem en una nova traducció catalana.