A I així successivament hi trobem la família, el sexe, la vellesa, la mort, l’amor, la pulsió de l’escriptura, la traducció... Com en totes les grans obres, aquí la llista creix en cada relectura. Els poemes ens parlen des d’un sentit de l’humor particular —que Pau Bosch Mola ens proposa de patentar com a «sentit de l’humor domènech-ponsatinià»—, que juga amb la polisèmia i que es troba a mig camí entre la ironia i el sarcasme. Un contrafort del gastament. Un flotador salvavides en un mar de desencís.