La Laia endreça casa seva i, mentrestant, aprofita per repassar tota la seva vida. Ho fa a través d’un calidoscopi. El joc de colors dels seus cristalls la transporta a records passats, a una infància feliç, prop del mar, estroncada per la Guerra Civil i la mort dels seus pares. Amb els anys, per raó del casament amb un industrial egarenc, canviarà el blau del mar d’Arenys pel gris del fum de les xemeneies i per l’aire enrarit de la burgesia de postguerra. Els silencis es fan insuportables. Se sent sola i incompresa per tothom. Perd el seny i creu que tot és culpa seva. Definitivament, llença la tovallola. Per aquest motiu, es reclou a casa, l’últim reducte de pau. Però, ho serà per sempre?Montserrat Rusiñol (Terrassa, 1946) és una persona apassionada per la literatura que s’ha dedicat a escriure de manera intensa els últims anys, des que es va prejubilar de mestra de primària. Des de llavors, ha fet diversos cursos d’escriptura creativa amb professores com la Marina Espasa o la Muriel Villanueva.En la seva construcció literària, hi ha tingut una importància vital la lectura. Participa activament en tres grups de lectura: dos a Terrassa, un a Vacarisses i un altre a Barcelona. És la coordinadora, junt amb una altra companya, del club de l’Ateneu Terrassenc. D’altra banda, és diplomada en Ciències Religioses per la Facultat de Teologia de Catalunya. Ha rebut diferents premis literaris d’àmbit ciutadà, com la Flor Natural, per Jocs Florals cap a Europa, o els Premis Terrassa Literària de l’Ateneu de Terrassa.Actualment, continua treballant en nous textos i ho fa a través de tallers compartits d’escriptura.