Natza Farré és sens dubte una de les veus més incisives, rebels, inconformis-tes, entusiastes i autèntiques del nostre país, i per això és una de les més ne-cessàries. En aquest llibre recull les seves reflexions sobre els temes que mésla preocupen, que són els mateixos que ens afecten a tots en el nostre dia adia: el feminisme, el canvi climàtic, l’educació, el futur de la llengua, els mi-tjans de comunicació i la política. Sense deixar de recórrer al sentit de l’humorni a la mala llet que la caracteritzen, Tinc algunes certeses i molts dubtes em-marca el seu pensament en el registre més personal de la Natza.

Natza Farré és pessimista d'origen i persistent d'adopció. Va néixer dona i creu que morirà dona. Viu a Barcelona. Treballa als mitjans de comunicació i és autònoma en el sentit fiscal del terme. Quan no escriu, fa fotografies o dorm. No té prou cabells blancs per tenyir-se i si es posa talons, cau. Detesta la calor a l?estiu. «La influència de la relació dels meus pares amb el món, el seu sentit dela justícia i la injustícia, és una herència que ha marcat la meva feina i vull pensar que li ha donat significat. Per reconèixer la justícia, la bellesa,l’empatia, la injustícia, la lletjor i el dolor m’he anat nodrint de moltes altres veus. Amb elles he bastit una companyia que em fa sentir molt menys sola quan em retrobo amb les seves paraules. Crec que el gran objectiu és esquivar els abismes on et porten tants mals del món, i que la manera de fer-ho és acompanyada de paraules i de vides compartides. Per això sempre m’ha fet tanta il·lusió com respecte compartir les meves amb l’ambició de ser companyia. Perdoneu-me l’anhel. Hi ha qui es lliura a la religió futbolística. Jo els envejo.»