Una gran part de les reaccions químiques tenen lloc en solucions aquosa i, per tant, conèixer les particularitats dels compostos en solució ha estat sempre del màxim interès per als científics. Al final del segle XIX, els estudis sobre química estaven prou avançats per poder preguntar-se les causes de la varietat de comportaments observats en dissoldre en aigua substàncies de diferent naturalesa. La qüestió va interessar Svante Arrhenius des dels inicis de la seva activitat científica i ja l'ocupà en els estudis de la seva tesi doctoral, en què va formular les primeres observacions respecte al possible trencament de les substàncies en dissoldre's en aigua.