La narrativa memorialística d'Adrià Pujol Cruells, reelaborada i en un sol volum imprescindible.

Escafarlata i Picadura formen un díptic autobiogràfic, una parella de ball entre l'adolescència enjogassada de l'autor en un Empordà encara feréstec i el desembarcament a la turbulenta Barcelona olímpica. La vivesa desvergonyida, la crònica generacional, l'humor constant, el retrat del país i l'estructura de mosaic acolorit fan d'aquest díptic l'obra més magnètica de l'autor a dia d'avui. Arran de les traduccions al castellà, a l'alemany i a l'anglès, Adrià Pujol ha reelaborat en un sol llibre dues obres, publicades el 2011 i el 2014 amb els títols Escafarlata d'Empordà i Picadura de Barcelona. Andreu Gomila va escriure a Time Out: «Adrià Pujol promou un llenguatge nou a còpia de destilar-ne molts i li fa l'amor amb passió desmesurada. La criatura que en neix és la més lluminosa i abracadabrant de totes». Vicenç Pagès Jordà va resumir-ho així: «Si Escafarlata era nostàlgic, Picadura resulta lúcid».