En Ploraruixa era un núvol gegant, grassonet, volador, tafaner, viatjador... Era un núvol bonàs; sempre era allà on el necessitaven, es posava a plorar com una Magdalena i omplia d'alegria la gent i d'aigua els clots i pous, les gerres i cassoles... Quan s'aprimava, havia d'anar urgentment a l'oceà a prendre les aigües per refer se i després tornem hi. L'En Suma l'Ai Re i la Sa Lim Ar, dos nens africans tuareg, el van conèixer d'una manera ben inesperada i sorprenent...