El preu de ser mare és un assaig periodístic que s'endinsa en la realitat de la donació d'òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les clíniques, el rerefons econòmic i lucratiu, les pressions, patiment i seqüeles de les donants, entre d'altres aspectes d'interès. Escrit per la periodista Júlia Bacardit. Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 ençà. Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econòmica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implícites d?aquest capitalisme no són l?únic motiu de l?auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l?ús d?espermatozoides i òvuls donats, i a diferència del que passa a la majoria de països de la Unió Europea, a Espanya la donació és anònima. L?anonimat anima moltes més dones a donar òvuls a canvi d?una recompensa d?aproximadament 1.200 euros, i l?excedent fa que moltes receptores d?arreu d?Europa i del Nord d?Àfrica viatgin a Espanya per inseminar-se. El màxim de criatures nascudes dels òvuls de cada donant és sis, xifra que s?hauria de controlar i fer constar mitjançant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s?ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clíniques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o una mica per totes dues coses. Gairebé totes les clíniques de reproducció assistida són privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clíniques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l?aixecament de l?anonimat de les donacions. Sense garantia d?anonimat, les donants s?exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d?edat, tal com passa a d?altres països. El dret a conèixer els propis orígens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anònimes contradiuen la legislació nacional i internacional. L?ovodonació i els tractaments de reproducció assistida són cada cop més freqüents en una societat cada vegada menys fèrtil que ajorna tant com pot la maternitat. Són part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l?activitat del sector obre molts interrogants que ens hauríem de plantejar com a societat . Què en fem dels més de 70.000 embrions congelats que hi ha només a Catalunya? Hem de seguir parlant d?ovodonació o hauríem de parlar obertament de compra i venda d?òvuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt hauríem de poder manipular la genètica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins són els riscos reals de l?exposició reiterada a la necessària hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació? Hauríem de replantejar-nos l?imperatiu d'aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?