La doctrina càtara, des del segle x fins al xv, va ser una modalitatarcaïtzant, però en certs aspectes innovadora, del cristianisme que féu unainterpretació literal dels preceptes dels Evangelis; com és lògic, si elscàtars eren els bons cristians, això és que hi havia uns mals cristians: elscatòlics que, imbuïts d'una forma espúria de cristianisme que en traïafins itot els principis més bàsics, els perseguien com a heretgesi, per això, elscondemnaven a morir cremats a la foguera.