Aquesta llengua que estimo ofereix una mirada diferent a la llengua catalana, una mirada feta des del cor. Es tracta d?un assaig adreçat als catalanoparlants de Ponent però també a tota la resta de parlants. Després d?una anàlisi reflexiva sobre per què som com som i parlem com parlem, diversos testimonis expliquen com viuen la llengua en territoris perifèrics o propers a la frontera occidental. I ho fan amb veus sinceres, rialleres i ploroses amb què el lector se sentirà identificat en més d?una ocasió. Una mirada emocional que hauria de fer reflexionar el conjunt de la comunitat lingu?ística i molt especialment els responsables de la planificació de la llengua.Annabel Gràcia i Damas (Lleida, 1980) és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Lleida i doctora en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura per la Universitat de Girona. La seua preocupació constant pel català de les Terres de Ponent i per l?autoestima dels seus parlants l?ha dut a investigar en diversos territoris del domini lingu?ístic. Des de l?any 2017 forma part del Grup de Recerca Consolidat d?Història de la Llengua i Llengua Normativa de la UdG, amb els professors Josep Maria Nadal i Francesc Feliu al capdavant. Aquest equip de treball fa temps que indaga entorn de la vinculació emocional dels parlants amb la seua llengua, sobretot en territoris de frontera lingu?ística.
Lesen Sie mehr